Pel que ha après com parlar un idioma, ja sigui bàsica o expert i potser li diuen que el seu accent està apagat, o que ha estat pronunciant una paraula que es va prendre dies per memoritzar completament equivocat.
Potser vostè està ni tan sols tenir problemes per entendre perquè pensa que estàs escoltant una paraula, quan en realitat la paraula té una lleugera desviació en la pronunciació de manera que no era la paraula que fins i tot va pensar que era!
la dreta el frustrant?
He abordat aquest problema i es practica la correcció d'aquests errors quan estava aprenent espanyol a Califòrnia durant dos anys.
En parlar amb els nadius que vaig aprendre
un truc simple que va canviar tot, tant és així que la gent sol preguntar si jo sóc d'Argentina o altres països d'Amèrica del Sud quan parlen amb mi.
El truc es divideix en 3 parts:
- 1. Com s'escolta una paraula,
- 2. Com s'escriu la paraula,
- 3. Posició de la boca.
En primer lloc ha d'escriure sense veure la paraula
exactament com ho escoltes, sense mirar a la paraula i fent cas omís de l'ortografia, escriu només el que se sent. En la música cridem a això
el desenvolupament de la seva 'oïda absoluta'.Per exemple, en espanyol la paraula
"DEBER" en la major part del món es pronuncia més com
"theybear" com en la pronunciació d'anglès americà
"they bear" .
No obstant això, la majoria dels parlants d'espanyol anglès van a pronunciar
'daybear' utilitzant un molt dur
'D' so que no es pronuncia com normalment això per parlants nadius. Així que en el primer pas es combina amb el pas dos i escoltar amb molta atenció i escrivim exactament el que sentim en la nostra llengua materna la forma en què sentim.
Així que una vegada que escrivim la paraula com sentit d'un parlant nadiu, l'accent i tot, podríem escriure com ho vam sentir
'theybear' i en aquest pas és molt important tenir en compte com duresa pronuncien cada síl·laba i amb quina part del seu boca, és més important per a les llengües llatines en la llengua va.
Per exemple, la
'D' , encara que soni a Anglès com un
'TH' , no és una dura Anglès
'TH' . És molt lleuger.
Això passa perquè no posen la seva llengua a la part davantera de les seves dents.
de parla anglesa mosseguen la llengua molt, i no només en la forma de l'expressió, però quan parlen la seva llengua que posen tot a la boca.
Si vostè és un parlant nadiu d'anglès tracti de dir
'THEY' amb les dents estretes.
dreta dura?
Bé, això és com els llatinoamericans generalment parlar mantenint la seva llengua darrere de les dents. Així dient que el
'D' com un
'TH' però mantenint les dents estretes ens apropar-se a sonar més natiu, aquesta és la raó per la
'R' tendirà a sonar com
'D' .
Bé ara un petit consell per al camí: alguns sons simplement no existeix en el seu idioma, però potser hi ha alguna cosa que fer amb el seu cos que fa que el so. Si aquest consell és tan estrany com els seus sons.
Mentre que l'aprenentatge del francès em vaig trobar que de pronunciar una París per via nasal
'R' és bastant difícil perquè simplement no pronunciem als Estats Units, i no hi ha manera d'escriure, perquè no hi ha paraules sonen igual. Així que el que fa el so realment sonar com?
A les classes de francès als Estats Units hi ha una broma que sona com escopir, que el que realment fa. Això és el més proper al que podem aconseguir. Així que explorava el que va fer aquest so i es va adonar que quan escopim vam obrir la nostra orifici nasal a la part posterior de la gola, empenyent la llengua
fins al fons gairebé arquejant la part posterior de la mateixa.
Aquesta tècnica que es practica des de fa molt de temps i va trobar que
'voila!' . Ara puc fer que els francesos
'R' de so que la majoria dels meus companys encara estan lluitant amb tot perquè vaig prendre el so del que semblava a la
'R' feta en francès i aplica la tècnica perquè sigui donada.
Llavors, com funciona el truc?
D'aquesta manera: en la música que tenen alguna cosa que es diu 'oïda absoluta'.
Per practicar aquesta al violí algunes persones embenar els ulls a si mateixos, mentre que un nota al piano es juga en veu alta, i
sense mirar van a tractar de trobar la nota en la seva cadena.
En un primer moment a vegades es pot localitzar una nota bastant a prop seu i lligadura fins a la nota correcta.
No obstant això, en general va no només aterrar dret sobre ell, el seu cervell no veu la nota en el seu cap, no estàs programat.
Per tant, en parlar nosaltres també hem de desenvolupar la idea que els sons de les lletres cauen dins de l'escala de parlar que posseïm.
Hem de ser capaços de
veure la paraula en la nostra ment i descobrir la relació més propera a aquests sons per al desenvolupament de la matèria blanca al cervell de manera que, igual que amb el violinista, podem començar a jugar simplement la nota quan sentim ella.
És possible que hi hagi practicat des de fa molt de temps, o fins i tot aconseguit molt familiaritzat amb l'aspecte de l'instrument empra en parlar, però vostè es sorprendria de tot el que pot fer en explorar noves maneres d'usar-lo.
¿Li ha resultat útil?
Si us plau, m'ho saber en els comentaris i publicar el seu propi consell!
Si vostè té alguna pregunta sobre la pronunciació de paraules demanar altres, i vaig a mirar i potser escriure alguna cosa en ell per ajudar-lo a terme!
April 2017